Parròquia Ma Auxiliadora. Sant Boi
ADVENT 2019
IV Diumenge d'Advent.
JESÚS vol nèixer també en la nostra COMUNITAT?
L'evangeli d'aquest IV diumenge de l'Advent ens diu que la vinguda de Jesús al món és una iniciativa de Déu, no pas nostra. En Jesús, el fill de Maria, "per obra de l'Esperit Sant", habita la plenitud de Déu. Déu que es amor es fa plenament humà en Jesús, perquè desitja que tots participem de la seva vida.
A Josep, esposat amb Maria, - i a nosaltres- se li demana que no tingui por de posar-se al servei d'aquet projecte de Déu; un Déu que estima i confia tant en la humanitat que no vol salvar el món sense nosaltres.
Déu no ens parla, ni es comunica de lluny estant. En Jesús Déu es fa "Deu-amb-nosaltres"; ens parla amb paraules humanes, sofreix en la seva carn les limitacions de tot esser humà, estima amb cor humà, Així ens ensenya que, con més humans siguem, més a prop estarem de Déu
Per reflexionar
-
 Busca moments de silenci i pregària per escoltar, com Maria,i obre el teu COR a Déu, que et convida a deixar entrar Jesús a la teva vida, per transformar-la; i donar-te als que necessiten ajuda.
 Estàs convençut/da que “quelcom de nou” pot néixer en la teva vida en aquest Nadal? Què pot ser?
Per pregar
Jesús, Senyor i germà nostre, estem a punt de celebrar el teu Nadal un any més.
Hi ha persones que només ho celebraran consumint més o gaudir d'un dies de vacances. D'altres no podran fer cap celebració preocupats com estan per sobreviure.
Nosaltres volem celebrar-lo i viure'l a la llum de l'Evangeli, i com oportunitat per renovar la nostra fe.
Sovint ens costa d’acceptar les coses a les que no estem acostumats o que no hem programat. Ens sorprèn, com a Maria, i àdhuc ens omple de dubtes com a Josep, acceptar que et fas proper a nosaltres i present a la nostra vida a la teva manera, trastocant els nostres plans.
Ajuda'ns, Maria, a creure que Déu és realment amb nosaltres, compromès amb la nostra vida; compartint les nostres alegries i sofriments i animant-nos en la missió de portar Jesús, com vas fer tu, a totes aquelles persones que necessiten d'alegria i esperança.. Amén
III Diumenge d'Advent.
A qui esperem aquest Nadal?
Davant Jesucrist i el seu Evangeli, ens preguntem com Joan Baptista i els seus deixebles: ¿Jesús és el que ha de venir o n'hem d'esperar un altre? ¿El camí de Jesús és el millor per al nostre mon? Si Jesús és el Salvador, ¿com és que les coses no canvien més de pressa?
Jesús no força la nostra llibertat; ens convida a reflexionar sobre la seva manera d'actuar i a prendre la decisió de seguir-lo amb totes les conseqüències. I a no desencisar-nos perquè la nostra societat no acaba de millorar, o no ens convertim tan de pressa com desitjaríem.
La impaciència no és bona consellera. Jesús ens crida personalment i com a COMUNITAT a continuar sembrant les llavors del Regne de Déu, que el mateix Jesús va començar. Amb l'esperança que es farà realitat la vida i el món que Déu vol, si ens prenem seriosament el seguiment de Jesús i treballem perquè la seva proposta de vida i esperança germini mica amb mica al nostre voltant.
Per reflexionar
-
És important preguntar-nos on posem el sentit de la nostra vida i de la nostra esperança: ¿En Jesucrist o en algú altre o coses que es presenten com a "salvadors"?
​
-
Posar la confiança i esperança en Déu no té res a veure amb la passivitat...Ens comprometen a donar vida i esperança als altres...¿Quins signes faig a la vida de cada dia per fer-ho realitat?
Per pregar
Els teus camins, Senyor Jesús, ens desconcerten.
¿Com podem saber que véns de part de Déu? ¿Com pot ser que a tanta gent el teu Evangeli i l'Església no els digui res?
Nosaltres mateixos, a vegades, notem que tenim el cor fred i assetjat per dubtes. ¿Val la pena, així, de ser cristià?
I de cop ens obres els ulls i veiem el que no vèiem.
Continues fent enmig nostre, en la nostra COMUNITAT de Maria Auxiliadora les mateixes meravelles que als primers temps: restableixes aquest i aquella; molts que estaven prostrats recuperen la il·lusió i l’esperança.. Joves i adults han descobert que val la pena lliurar-se gratuïtament als altres...
Persones religiosament fredes han copsat una escletxa de llum en contacte amb la nostra Comunitat...
Ajuda'ns a creure cada dia més que Tu est l’Enviat de Déu, Pare, l'únic que ens salva de manera definitiva. Amén
II Diumenge d'Advent. La Puríssima
Déu ens sorprèn sempre
A la narració evangèlica de l’Anunciació, l’àngel Gabriel fa a Maria una proposta agosarada de Déu: ser la mare del Messies. Una proposta tan novadora que sorprèn Maria i Josep, el seu promès, perquè trastoca el seus plans.
Maria queda “sorpresa", pel desbordament de Déu sobre la seva persona. No compren el seu abast, però diu SÍ, perquè s’adona que el més profund de la seva persona ha estat cridat a entrar en l’horitzó de Déu. També Josep assumeix aquesta “sorpresa” de Déu, com a persona creient, tot passant per moments de dubte…
Amb el seu SÍ, Maria crida als quatre vents la seva disponibilitat i lliurament total a Déu. El seu SÍ fa possible l’encarnació del Fill de Déu, i que Jesús i el seu missatge es facin presents al mig del món.
Per això, Maria és la mestra de la fe, el mirall de la persona creient; de la persona que es deixa abraçar per la immensitat de Déu. Un Déu allotjat en el petit espai del cor d’una noia. Déu la necessita. I et necessita a tu i a la nostra comunitat parroquial perquè. Deixem que Maria ens acompanyi en el camí vers el Nadal..
Per reflexionar
-
Busca moments de silenci per descobrir, com Maria, els moments de la teva vida on Déu està més present...
i altres espais on et costa descobrir la seva presència.
-
Estàs convençut/da que “quelcom de nou” pot néixer en la teva vida en aquest Nadal? Què pot ser?
Per pregar…
Senyor, ens costa d’acceptar les coses que no hem programat. Ens sorprèn, com a Maria, i àdhuc ens omple de dubtes com a Josep, acceptar que et fas proper a nosaltres i present a la nostra vida a la teva manera, trastocant els nostres plans.
Ajuda’ns també a dir-te SI, perquè podem esperar confiats i alegres la vinguda de Jesús en aquest Nadal.
Ajuda’ns, Maria, a acollir Jesús com a la presència de l’amor entranyable de Déu, com al Salvador, com al sentit definitiu de la nostra vida.
Ajuda’ns, Maria, a donar raó de la nostre fe i de la nostra esperança a tothom que ens pregunti per què som cristians. Amén
I Diumenge d'Advent
UNITS en COMUNITAT esperem JESÚS
Estrenem un nou temps d’ADVENT. Durant aquest temps la Paraula de Déu ens recordarà les actituds que faciliten l'acolliment de Jesús que ve; el Fill de Déu que vol quedar-se entre nosaltres. L’Advent ens prepara a acollir-lo.
Aquest primer diumenge ens convida a mantenir-nos “desperts”, viure “vigilants” per acollir-lo UNITS com a COMUNITAT CRISTIANA. Perquè l’encontre amb Jesús en aquest Nadal no es quedi en celebrar unes festes ja tradicionals, certament entranyables; i oblidar el seu significat cristià: en aquest Jesús que ve, Déu es fica en la nostra vida i en el nostre món per mostrar-nos el seu amor i la seva salvació.
Fruit d'aquest acolliment de Jesús com a COMUNITAT és el nostre compromís de ser testimonis d'aquest amor de Déu al nostre voltant. I el Nadal és una bona oportunitat per fer-lo realitat.
Per pensar…
 ¿Amb quina actitud començo aquest Advent?...Amb esperança? ¿Un camí per obrir el meu COR a la vinguda de Jesús en aquest Nadal? ¿Viure més autènticament la fe en Jesucrist? No espero res d’especial...Amb el costum de cada any...
 Deixo que Jesús ocupi un lloc important en la nostra COMUNITAT?...Jesús ve novament i truca a la meva porta: ¿li obro la porta de bat a bat perquè il•lumini el meu Cor? O hi ha quelcom que m'impedeix acollir-lo amb totes les conseqüències?
Per pregar…
Jesús, Tu ens convides a viure atents perquè ens estimes. Tenim el perill d’anar vivint com si res, amb rutina., I aleshores és quan naufraguem.
Però Tu vols que ens en sortim de totes les dificultats que trobem al nostre camí.
Tu ara ens fas veure que la salvació és a prop; que sempre n’és temps per trobar-nos amb Tú, particularment quan amb esperança encetem el camí de l’Advent.
Volem estar a punt, perquè no ens trobis desprevinguts I perquè tinguis el goig de comprovar com desitgem que neixes en la nostra COMUNITAT..
Recorda’t dels nostres amics que encara no et coneixen ni t’esperen. Amén