Parròquia Ma Auxiliadora. Sant Boi
Quaresma 19
Diumenge de Rams
Aclamem el Senyor,
perquè ens dona VIDA
Avui acompanyem el triomf modest de Jesús, entrant a la ciutat de Jerusalem. No hi ha cap persona o autoritat important entre la comitiva.
Aquesta entrada de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble, és el pòrtic del final del seu camí humà que acabarà a la CREU, com a demostració del seu amor gratuït i incondicional per la humanitat.
Una CREU que és denúncia de totes les formes de poder d’aquest món; i és la manera cristiana de lluitar contra la misèria, l’esclavatge i el sofriment humà.
Amb la llum de la creu de Jesús és possible una vida nova per a tothom.
​
REFLEXIONA​
-
Dijous Sant: Jesús -instituint l’Eucaristia i netejant els peus dels apòstols- ens dóna exemple de servei incondicional a la humanitat...Revisa la teva actitud de servei i ajuda vers les persones amb les que vius o et trobes cada dia.
-
​
-
Divendres Sant: Jesús culmina la seva vida morint a la Creu com a gest suprem d’amor gratuït i incondicional per a tots nosaltres...Fins on arriba el meu amor?
-
-
Dissabte Sant: Jesús, mort en el sepulcre, ens diu que el gra de blat ha de morir per donar fruit, per compartir definitivament la Vida de Déu Pare. És el dia de la paciència i la confiança en Déu, malgrat el seu silenci...Com ressonen aquestes paraules a la teva vida?
-
-
Vigília Pasqual: Déu Pare, ressuscitant Jesús, crida tota la humanitat que el seu camí, malgrat que acabi en la Creu, és el camí que ens dóna la vida veritable. Ho creus de veritat?
​PER PREGAR
Senyor, avui ens convides al silenci. A fer callar les nostres pretensions més o menys interessades...Massa vegades t'aclamem. i al cap d’una estona ens oblidem de seguir-te amb totes les conseqüències
Persones vénen amb freqüència demanant-me explicació de la meva manera de pensar i de viure com a cristià, i m'adverteixen de la inútil desraó d’estimar-te i de seguir-te; i pocs s'arrisquen a fer amb mi un nou camí de vida.
Senyor, el relat de la teva passió ens convida a prendre partit, a definir-nos, a superar el què diran o el ridícul...
Però val la pena reprendre cada matí el camí de la fe, amb l'alegria i confiança que ens arriben de la teva Pasqua, de la teva VIDA, plena d'amor sense mida, lliurada a la mort i ressuscitada. Amén
5è Diumenge
Res ens podrà separar
de l’AMOR de Déu
Sentir-nos perdonats és una de les experiències més saludables de la vida. La Paraula de Déu d’aquest diumenge ens convida precisament a experimentar l’alegria del perdó de Déu. Jesús, al perdonar a una dona acusada d’adulteri, ens diu a tots nosaltres que l’amor de Déu és més fort que el nostre pecat.
Per tant, hem de deixar la vida passada i mirar només endavant, cap a la VIDA NOVA que Jesús ens mostra a l’Evangeli. Una vida presidida per l’amor i el perdó incondicional als qui ens han ofès.
​
REFLEXIONA​
-
Estic convençut/da de que l’amor de Déu és més gran que el meu pecat?
-
Mostro en la meva vida que el perdó de Déu es font d’alegria i d'il·lusió per anar endavant en el camí de la fe?
-
L'experiència del perdó de Déués el motiu principal per perdonar els altres…Necessites perdonar de veritat a algú? La Quaresma n’és una bona ocasió.
​PER PREGAR
Senyor Jesús, ajuda'ns a descobrir tota la força de la teva acció salvadora en el món.
Obre'ns els ulls per saber agrair tanta gent
que viu per als altres;
que es dedica a fer el bé i a alleujar el sofriment,
que perdona i demana perdó de tot cor.
Fes sentir la força del teu Esperit a tots aquells
que viuen dominats pel desànim o el pessimisme,
que creuem que tot està perdut o que res pot anar millor.
Ajuda, Senyor, tots aquells que troben difícil perdonar o acollir el perdó.
Fes-nos mirar amb esperança la VIDA NOVA
que contínuament ens mostres a l'Evangeli.
La Vida que vas oferir a aquella dona, acusada de pecat i condemnada a mort, per a satisfacció dels intransigents i legalistes de sempre. Amén
L’AMOR de Déu és més gran que el nostre pecat
4t Diumenge
La conversió consisteix en deixar enrere les nostres misèries i abraçar-nos al Crist, que ens porta cap a la llibertat de fills i filles de Déu. Experimentar el seu perdó i començar una vida nova. Perquè la conversió no és arribada sinó seguiment darrera els passos de Jesús…
La paràbola de l’evangeli d’avui és molt il·lustrativa. Si som sincers hem de reconèixer que ens costa identificar-nos amb el fill pròdig i amb el germà gran sense entranyes. Potser perquè no creiem ser tan calaveres com el petit, ni tan garrepes com el gran. I així, ens quedem sense haver experimentat l’amor entranyable del nostre Pare. Aleshores, ens perdem la festa, la boja alegria del Pare que corre a abraçar el fill que retorna.
Revisem el nostre compromís amb el camí del Crist, demanem-li la força del seu Esperit perquè puguem viure la reconciliació amb Déu i amb els altres.
REFLEXIONA​
 Amb quin fill de la paràbola m’identifico més en aquest moment de la meva vida? El petit vol ser lliure i feliç lluny de Déu Pare. El gran viu a casa del Pare però no com a fill, sinó com a “complidor” que espera sempre el premi.
 He descobert com a cristià/na que és més important l’amor i l’acolliment del Pare que no les actituds dels dos fills?
PER PREGAR
Senyor ens costa veure l’horitzó dels nostres viatges diaris. Ajuda'ns a viure moments de contemplació. A veure més profundament, a ser més conscients de tot allò que ens parla de veritat i llibertat autèntiques. Tots els moments del dia són llocs per relacionar-nos amb tu.
En aquests moments, Pare nostre, sempre estàs disposat a rebre'ns a casa teva, malgrat que ens hem marxat lluny, buscant la vida i la felicitat en altres llocs.
I, àdhuc no ens hem anat de casa teva, no hem viscut en ella com a veritables fills i filles, compartint el teu amor de Pare; sinó intentant “complir” en tot perquè no t'empipis, o buscant un premi de la teva part.
3r Diumenge
Donem fruits
d’amor i d’esperança
Déu ens crida a la conversió…Vol alliberar-nos dels nostres esclavatges. Vol trencar, les servituds que ens tenallen…Però no fa res sense nosaltres…Per això hem de dir com Moisés: “aquí em teniu”.
Aquest és el missatge de l‘Evangeli d’aquest diumenge...Jesús ens convida a donar fruits de vida, i no quedar-nos com la figuera que solament dona fulles,
Jesús ens convida, personalment i com a comunitat cristiana, a ser: llevat que transforma la nostra societat; sal de la terra; llum del món; llavor que dona fruit d’amor, de perdó, de justícia i de pau. I tot això a la pròpia família, al barri, a les persones més desfavorides....
Aquesta és la nostra feina en aquest món. No desaprofitem les oportunitats que Déu i els germans ens ofereixen,.
REFLEXIONA​
• Ja porto anys en el camí de la fe…¿Quins fruits estic donant al meu voltant?
• Pensa en les oportunitats que ens dona Déu i la nostra comunitat cristiana per créixer en la fe…Les aprofito?
​
PER PREGAR
Senyor, desperta en mi el desig profund de conèixer qui est. Dóna'm la humilitat de saber-te acceptar tal com en realitat est, i no como jo voldria que fossis.
No sóc jo que t`he de posseir, ni t'he de classificar segons les meves idees.
Fes-me entendre que conèixer-te és deixar-me posseir per Tu, i deixar-me transformar per l'escalf del teu amor que abraça tothom.
Ensenya'm també, Senyor, a saber veure, saber escoltar i deixar-me commoure pel sofriment del món.
I, sobretot, ensenya'm a saber respondre com Moisès: "Aquí em teniu"; i a acceptar que m'envies per posar-me al servei dels meus germans i germanes. Sobretot els més necessitats d'amor, de vida i esperança. Amén
2n Diumenge
Cristians transfigurats
per Déu
Els creients fem camí moltes vegades a les fosques.
Però fem camí portant el tresor de la llum de Crist i de la seva Pasqua. Heus aquí la gran revelació de l’evangeli d’avui: Jesús ha d’anar a Jerusalem on lliurarà la seva vida a la creu, i així manifestarà la seva confiança plena en Déu i el seu amor incondicional a nosaltres. Un amor que venç la mort.
No tinguem por a aquest camí de Jesús, també en els moments de prova i de foscor.
No tinguem por a fiar-nos de la seva Paraula, confiar-hi el cor, dipositar-hi la vida. Com la fe d'Abraham, sense cap altra realitat on agafar-se que la confiança en Déu que li ofereix una vida nova i fecunda.
Tampoc tinguem por al camí de l’amor que ens proposa Jesús: Mostrar un rostre més visible i creïble, transfigurat per l'amor de Déu; en aquest món que ens toca viure; fent realitat la civilització de la bondat.
REFLEXIONA​
 Pensa en les situacions en que et costa més el camí de la fe...¿Per què?
 El més fàcil és quedar-se a la muntanya i gaudir dels moments bonics (com els tres deixebles de l’evangeli.) Però hem de baixar al pla de la vida amb totes les dificultats i reptes que presenta. I fer més visible la nostra confiança en Déu i l’amor incondicional als altres. Estàs disposat a fer-ho?
​
PER PREGAR
Déu, Pare nostre, tinc set de Tu. Però les meves preocupacions m'impedeixen veure i experimentar els teus signes d'afecte sense mida.
Durant aquesta Quaresma, vull escoltar, Senyor, la teva Paraula d’una manera especial; convençut de que m'ajudarà a "re-orientar" la relació amb Tu i amb els altres.
Aquest dies de Quaresma, Senyor, volem dejunar d’egoismes i desqualificacions de la gent , i fer de la nostra vida un espai on es respiri respecte i amabilitat.
Volem també, Senyor, pregar, no per "utilitzar-te" com a remei de tots els nostres mals, sinó per posar la meva vida davant el teu amor de Pare, gratuït i incondicional.
Finalment, Pare, ajuda’ns, a que l'almoina no es quedi en donar coses, sinó en "donar-nos" a tothom amb la mateixa actitud de Jesús, sense mida. Amén.
1r Diumenge
Fidels
malgrat la temptació
Hem començat la Quaresma. Una nova oportunitat que Déu ens ofereix perquè vivim amb autenticitat la nostra fe, i ens preparem a celebrar adequadament la Pasqua.
Durant els quaranta dies del camí quaresmal, Jesús ens invita a la conversió; perquè experimentem l'Evangeli com a Bona Noticia de vida i esperança. Convertir-se per el cristià es re-orientar la nostra relació amb Déu i amb els altres, tenint sempre presents els criteris de Jesús. Quelcom que ens dura tota la vida..
L’evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma ens presenta Jesús en el desert, experimentant les temptacions del Maligne, que l'invita a "utilitzar" Déu pel propi benefici, i viure instal·lat en el poder i la fama. Jesús venç aquestes temptacions, vivint una profunda relació amb Déu, com a Pare, i actuant entre la gent des de l'actitud de servei a tothom.
Per això la Quaresma ens convida al dejuni como a "desig de Déu", a la pregària, posant la vida de cada dia davant Déu que ens estima, i l'almoina com a invitació a donar-nos als altres.
REFLEXIONA​
-
Quines temptacions posen a prova la teva fe en la teva vida?
-
Com afrontes les dificultats?: amb pessimisme?... amb evasions? ...amb un realisme esperançat?
-
Quin lloc ocupa Déu i els altres en aquests moments de dificultat i de prova?
​
PER PREGAR
Déu, Pare nostre, tinc set de Tu. Però les meves preocupacions m'impedeixen veure i experimentar els teus signes d'afecte sense mida.
Durant aquesta Quaresma, vull escoltar, Senyor, la teva Paraula d’una manera especial; convençut de que m'ajudarà a "re-orientar" la relació amb Tu i amb els altres.
Aquest dies de Quaresma, Senyor, volem dejunar d’egoismes i desqualificacions de la gent , i fer de la nostra vida un espai on es respiri respecte i amabilitat.
Volem també, Senyor, pregar, no per "utilitzar-te" com a remei de tots els nostres mals, sinó per posar la meva vida davant el teu amor de Pare, gratuït i incondicional.
Finalment, Pare, ajuda’ns, a que l'almoina no es quedi en donar coses, sinó en "donar-nos" a tothom amb la mateixa actitud de Jesús, sense mida. Amén.