QUARESMA 2020
UNITS, fem camí cap a la PASQUA
Aclamem
I seguim JESÚS
Diumenge de Rams
Avui acompanyem amb alegria el triomf modest de Jesús, entrant a la ciutat de Jerusalem. No hi ha cap persona important, ni cap autoritat entre la comitiva.
Aquesta entrada de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble, és el pòrtic del final del seu camí humà que acabarà a la creu, com a demostració del seu amor gratuït i incondicional per la humanitat.
Nosaltres, que seguim Jesús, hem de carregar també amb la nostra creu i la dels altres. Una creu que és també denúncia de totes les formes de poder d’aquest món; i és la manera cristiana de lluitar contra la misèria, l’esclavatge i el sofriment humà. Amb la llum de la creu de Jesús és possible una vida nova per a tothom.
 Divendres Sant: Jesús culmina la seva vida morint a la Creu com a gest suprem d’amor gratuït i incondicional per a tots nosaltres...Fins on arriba el meu amor?
 Dissabte Sant: Jesús, mort en el sepulcre, ens diu que el gra de blat ha de morir per donar fruit, per compartir definitivament la Vida de Déu Pare. És el dia de la paciència i la confiança en Déu, malgrat el seu silenci...Com ressonen aquestes paraules a la teva vida?
 Vigília Pasqual: Déu Pare, ressuscitant Jesús, crida tota la humanitat que el seu camí, malgrat que acabi en la Creu, és el camí que ens dóna la vida veritable. Ho creus de veritat?
Per pregar…
Senyor, avui ens invites al silenci. A fer callar les nostres pretensions més o menys interessades...Massa vegades t’aclamem i al cap d’uns minuts et girem l’esquena i ens oblidem de seguir-te amb totes les conseqüències
Persones vénen amb freqüència demanant-me explicació de la meva manera de pensar i de viure com a cristià, i m'adverteixen de la inútil desraó d’estimar-te i de seguir-te; i pocs s'arrisquen a fer amb mi un nou camí de vida.
Senyor, el relat de la teva passió ens obliga a prendre partit, a definir-nos, a superar el què diran o el ridícul...
Però val la pena reprendre cada matí el camí de la fe,amb l'alegria i confiança que ens arriben de la teva Pasqua, de la teva vida, plena d'amor sense mida,
lliurada a la mort i ressuscitada. Amén
Testimonis d’una VIDA NOVA
5è diumenge
Les paraules de Jesús ”Jo sóc la resurrecció i la vida” ressonen per damunt de tot en el relat de l’evangeli d’avui. Llàtzer torna a la vida gràcies a l'acció de Jesús... Però les paraules de Jesús van més enllà de la vida física... Són una de les claus presents en tot l’Evangeli: El que creu i segueix Jesús té Vida eterna; és a dir, experimenta la Vida Plena, una Vida que travessa el sofriment i la mort en totes les seves manifestacions.
Necessitem que ressoni constantment en les nostres vides aquest Jesús com a font de Vida, sobretot en moments de dificultat i desànim en el camí de la fe.
Dins nostre hi ha un Llàtzer que desitja viure en plenitud, i pot ser que estigui adormit o anestesiat per tantes ofertes de vida fàcil, que no responen a les preguntes més decisives de la nostra existència.
Reflexiona…
• Vius la fe com a experiència de vida i de felicitat?…
• O encara creus que el ser cristià comporta una vida de renúncies i sofriments?
• Com a cristians som cridats a donar testimoni de l’alegria i l’optimisme que ens vénen de la fe en Jesucrist. ¿Com ho fas present davant la gent, començant pels qui tens més a prop?
Per pregar…
Senyor, la teva presència sempre és font de vida, de pau i de joia. Ajuda’ns a trencar els forrellats de la por per ser missatgers del teu amor.
Deslliura’ns, Senyor, de les presons en que la por ens engarjola. Que descobrim l’alegria de la teva presència i la sapiguem mostrar als altres.
Senyor, dóna’ns la valentia i la paraula escaient per parlar de Tu i de la nostra fe a tothom, sense vergonya.
Que recordem tothora que ets al nostre costat i que ets la font que fa germinar totes les possibilitats de la nostra vida, malgrat els moments de sofriment.
Senyor, que la teva presència ens ajudi a adonar-nos dels patiments de la gent, a sentir damunt nostre els problemes dels altres, a ser creatius per alleujar els més necessitats
i a ser models de vida i de fraternitat en el món. Amén.
Jesús aclareix
la nostra mirada
4t diumenge
L’encontre de Jesús amb el cec de naixement ens ajuda a descobrir les diverses etapes per arribar a la fe. Aquest cec passa els dies a la vora del camí, al marge de tot el que l’envolta... Només escolta que hi ha gent, els deixebles, que pregunten a Jesús pels motius de la seva ceguera.
I la primera cosa que fa Jesús és posar-li fang en el ulls perquè s’adoni que té ulls i que pot veure; i després li diu que vagi a rentar-se a la piscina de Siloé, que vol dir “Enviat”; és a dir, que busqui la salvació en el mateix Jesús. I allí el cec recupera la vista.
I seguidament venen els comentaris dels incrèduls: No és possible que Jesús ens il•lumini, i ens doni la salvació!
Però el cec proclama, sense vergonya, la seva guarició; i malgrat que en un principi no coneix qui és Jesús, acaba dient-li: “Crec en Tu, Senyor!”
En el camí de la fe no sempre veiem amb claredat...I el Senyor ens posa al davant persones i esdeveniments que ens ajuden a descobrir Jesús com la Llum que il•lumina el nostre cor, perquè també nosaltres siguem llum al nostre voltant.
Reflexiona…
• Interroga la teva fe l’encontre de Jesús amb aquest cec de l’Evangeli d’avui? Pensa en detalls concrets…
• Quins aspectes del teu camí com a cristià no acabes de veure clar?
• Pensa en persones i situacions que t’ajuden a veure més clar en el camí de la fe… Dóna’n gràcies a Déu.
Per pregar…
Avui, Pare, et donem gràcies per la llum de la fe.
Que aquesta llum ens faci veure més profundament la teva presència en el món...Ser més conscients de tot allò que ens parla de la teva llum i de la teva salvació.
No jutjar ningú per les aparences, sinó per la bondat de les seves obres.
Ajuda’ns, Pare, a no ocultar la teva Llum davant la gent
amb la nostra superficialitat i rutina en el camí de la fe.
Però que la nostra vida de fe, Senyor, no enlluerni ningú com a una fogonada que molesta, sinó com a col•liri que esclareix la mirada sobre si mateix, les persones i el món.
Dóna’ns força perquè com a comunitat cristiana de Maria Auxiliadora eliminem les barreres que dificulten als altres l’encontre amb Jesucrist i amb la seva llum. Amén.
Comunitat que beu
de la Font del Crist
3r diumenge
La dona samaritana necessitava anar per aigua al pou del poble, com cada dia, per saciar la seva set. Com n’és de necessària l’aigua a la nostra vida! Però encara ho és més per al nostre cor, per calmar tots els seus desitjos. La humanitat té set, molta set. Set d’amor, de companyia, de justícia, de pau, de felicitat… I busca camins per saciar aquesta set. De vegades en pous eixuts i en cisternes dessecades.
És per això que Jesús convida la samaritana a pouar en altres llocs, a descobrir en el do de Déu l’aigua que treu la set per sempre.
Fa segles que ho va expressar bellament l’autor del salm 62: “Tu est el meu Déu, Senyor, jo et cerco. Tot jo tinc set de Tu, per Tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua”.
També Sant Agustí, una persona que havia pouat en tants de llocs, ens confessarà: “Ens has fet per a Tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet mentre no descansi en Tu”.
Reflexiona…
-
Pensa en els desitjos més profunds del teu cor… Quin lloc hi ocupa Déu i els altres?
-
El desig de Déu és ocasional o forma ja part de la teva vida cristiana? ¿Què t'ajuda o dificulta trobar-te amb Déu en la vida de cada dia?. ¿Aquest desig de Déu està present en la teva pregària?
Per pregar…
Et busquem, Senyor, com a persones assedegades en el profund del nostre ésser; on la veritat i la pau desitgen regnar sobre el caos i la confusió.
Et busquem, Senyor, quan ens sentim trencats, frustrats i perduts; quan ens preguntem per la direcció on cal anar....
Et busquem, Senyor, enmig de les nostres activitats diàries i de les moltes coses que omplen el nostre calendari...
Et busquem, Senyor, entre la gent que arriba a les nostres vides: persones estimades, amics, col•legues i companys, fins i tot els nostres enemics.
I et busquem, mentre caminem i escoltem la crida a una més gran unió amb Tu.
Déu de tots els qui et busquen, beneeix els nostres desitjos honestos. Sacia la nostra set. Amén.
Que la gent noti
que som cristians
2n diumenge
Ens costa dir “sí” a Déu...És un sí que no s’acaba mai, i no sabem on ens pot conduir.
Ens cal admetre que la fe d’Abraham ens descol•loca, perquè ens posa davant d’una alternativa molt agosarada: seguir Déu com el sentit definitiu de la meva vida o absolutitzar altres realitats o persones, àdhuc un de la pròpia família.
També els tres deixebles (Pere, Jaume i Joan) estan tan bé a dalt de la muntanya contemplant la persona transfigurada de Jesús (figura del Ressuscitat), que els costa admetre que la vida de Jesús acabi a la creu.
Tota una invitació perquè deixem la nostra muntanya de la tranquil•litat i la recerca obsessiva de seguretats, i baixem al pla, a la realitat de cada dia, en la que ens trobem amb situacions socials o persones concretes que, potser, posen en crisi la nostra fe, i ens demanen un testimoniatge més visible de la vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
Reflexiona…
 Pensa en les situacions en que et costa més dir “sí” a Déu...
 El més fàcil és quedar-se a la muntanya i gaudir dels moments bonics (com els tres deixebles...). Però hem de baixar al pla de la vida, amb totes les dificultats: però amb el repte de viure-les amb la mateixa mentalitat i sentiments de Crist. La Quaresma ens convida a fer-ho.
Per pregar…
Tots necessitem, Senyor, moments de Tabor, moments per estar tot sols amb Tu. De manera que no ens deixem arrossegar per l’activisme, per les mil i una coses que ocupen la nostra vida.
Per això, abans de iniciar la jornada volem pensar en Tu; ens ajudarà a veure el camí i la senda de les nostres tasques de cada dia.
Però, també cal vèncer la temptació de tancar-nos en el nostre propi món, en la nostra pau, en el nostre silenci o en la nostra rutina.
Mou-nos, Senyor; i fes-nos baixar a la plana, a la realitat del món i implicar-nos en les necessitats dels qui ens envolten. Amén.
Hem començat la Quaresma Una nova oportunitat que Déu ens ofereix perquè vivim amb autenticitat la nostra fe, i ens preparem a celebrar adequadament la Pasqua. Durant els quaranta dies del camí quaresmal, Jesús ens invita a la conversió; perquè experimentem l'Evangeli com a Bona Noticia de Vida i Esperança. Convertir-se per el cristià es re-orientar la nostra relació amb Déu i amb els altres, tenint sempre presents els criteris de Jesús. Quelcom que ens dura tota la vida.. L’evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma ens presenta Jesús en el DESERT, experimentant les temptacions del Maligne, que l'invita a "utilitzar" Déu pel propi benefici, i viure instal·lat en el poder i la fama . Temptacions que Jesús va experimentar tota la seva vida. Jesús venç aquestes temptacions vivint una profunda relació amb Déu, com a Pare, i actuant entre la gent des de l'actitud de servei a tothom. Per això la Quaresma ens convida al dejuni como a "desig de Déu", a la pregària, posant la vida de cada dia davant Déu que ens estima, i l'almoina com a invitació a donar-nos als altres.
Reflexiona…
Quines temptacions posen a prova la teva fe? Com afrontes les dificultats?: amb pessimisme?... amb evasions? ...amb un realisme esperançat?
Quin lloc ocupa Déu i els altres en aquests moments de de dificultat i de prova?
Per pregar…
Déu, Pare nostre, tinc set de Tu. Però les meves preocupacions m'impedeixen veure i experimentar els teus signes d'afecte sense mida. Durant aquesta Quaresma, vull escoltar, Senyor, la teva Paraula d’una manera especial; convençut de que m'ajudarà a "re-orientar" la relació amb Tu i amb els altres. Aquest dies de Quaresma, Senyor, volem DEJUNAR d’egoismes i desqualificacions de la gent , i fer de la nostra vida un espai on es respiri respecte i amabilitat. Volem també, Senyor, PREGAR, no per "utilitzar-te" com a remei de tots els nostres mals, sinó per posar la meva vida davant el teu amor de Pare, gratuït i incondicional. Finalment, Pare, ajuda’ns, a que L'ALMOINA no es quedi en donar coses, sinó en "donar-nos" a tothom amb la mateixa actitud de Jesús, sense mida. Amén.