I després de complir-se els dies de la purificació d’ells, segons la Llei de Moisès, el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, tal com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle nat el primer, serà considerat sant per al Senyor», i per a donar l’ofrena d’acord amb el que està dit en la Llei del Senyor: «Una parella de tórtores o dos colomins».

I heus aquí que hi havia a Jerusalem un home, de nom Simeó; i aquest era un home just i pietós, que esperava la consolació d’Israel. I l’Esperit Sant era amb ell. I havia rebut resposta de l’Esperit Sant que no veuria la mort si abans no veia el Crist del Senyor. I vingué per l’Esperit al temple. I quan els seus pares portaven l’infant Jesús per fer amb ell segons el costum de la Llei, ell el prengué en els seus braços i beneí Déu, i digué: «Ara deixa anar el teu servent, Senyor, segons la teva paraula, en pau; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que preparares davant la faç de tots els pobles, llum per a revelació de les nacions i glòria del teu poble Israel».

I el seu pare i la seva mare estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. I els beneí Simeó, i digué a Maria, la seva mare: «Vet aquí que aquest està posat per a ruïna i aixecament de molts a Israel, i com a senyal que serà contradit -i a tu mateixa una espasa et travessarà l’ànima-, perquè siguin revelats els pensaments de molts cors».

I hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat. I ella, vídua fins als vuitanta-quatre anys, no s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries. I ella, acudint-hi en aquella mateixa hora, lloava Déu i parlava d’ell a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem.

I quan compliren totes les coses segons la Llei del Senyor, retornaren a la Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. I el nen creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell».

​

Medito la Paraula

 

L’evangeli d’avui ens presenta un passatge familiar, de la vida quotidiana de la família de Natzaret, la presentació de Jesús al temple. Un episodi ple de simbolisme, anticipa allò que Jesús farà i dirà en el Temple quan sigui gran.

 

De la família de Natzaret no sabem gaires coses, però una cosa si és segura: El Fill de Déu va voler néixer i viure en una família i experimentar l’existència humana, precisament en una família pobre, treballadora, que va viure moments feliços i de pau, però també moments durs, va patir dificultats econòmiques, va haver d’emigrar del seu país, va patir la persecució i la mort.

 

L’evangeli d’avui no ens dóna solucions tècniques, ni fórmules preestablertes per a millorar la vida familiar o social, però ens dóna unes claus més profundes, humanes i cristianes.

 

Quan Jesús entra per primer cop al temple, acompanyat pels seus pares, es troba amb Simeó i Anna, que representen la tradició d’Israel que acullen a aquell que és l’enviat de Déu, com abans ho havien fet els pastors i els mags d’Orient, però sobre tot la jove parella formada per Maria i Josep.

 

Les persones grans sovint no poden fer moltes coses, però si que poden donar el seu testimoni i ajudar els més joves en el seu camí de fe, mitjançant el seu exemple o per mitjà d’una paraula oportuna.

 

Tan de bo tots i cadascun de nosaltres sapiguem fer com els personatges de l’evangeli d’avui, Maria, Josep, Anna, Simeó, que saben descobrir la voluntat de Déu en les seves vides i l’acullen amb valentia i fidelitat.

 

Els creients hem de potenciar en els nostres ambients l’actitud de fe, d’unió mútua i acollida i tolerància del que ens parla l’evangeli. És així quan les famílies i les persones en general, troben el seu equilibri, la seva salut, i il·lusió per tal de seguir creixen en valors d’acollida, justícia, solidaritat...

 

  Prego amb la Paraula

 

Salm 127

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins!

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

els teus fills seran com plançons d'olivera

al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor

seran beneïts.

  Que el Senyor et beneeixi!

 

 Altres Paraules m’hi ajuden

 

Som torxes que només tenim sentit

quan cremem i som llum;

som torrents d’aigua viva

nascuts per a donar-nos i no estancar-nos.

Allibera’ns de la prudència covarda

que ens fa evitar qualsevol sacrifici.

 

La vida es dóna senzillament, sense publicitat.

Per això volem seguir donant-nos,

perquè Tu estàs esperant

en milions d’ulls humans.

 

Ajuda’ns a descobrir la teva voluntat

i a acceptar-la per continuar sent llum

als qui ens envolten.