Parròquia Ma Auxiliadora. Sant Boi
QUARESMA 2024
Ramos
Aclamem i seguim JESÚS
Avui acompanyem amb alegria el triomf modest de Jesús, entrant a la ciutat de Jerusalem. No hi ha cap persona important, ni cap autoritat entre la comitiva.
Aquesta entrada de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble, és el pòrtic del final del seu camí humà que acabarà a la creu, com a demostració del seu amor gratuït i incondicional per la humanitat.
Nosaltres, que seguim Jesús, hem de carregar també amb la nostra creu i la dels altres. Una creu que és també denúncia de totes les formes de poder d’aquest món; i és la manera cristiana de lluitar contra la misèria, l’esclavatge i el sofriment humà. Amb la llum de la creu de Jesús és possible una vida nova per a tothom.
​
Reflexiona
 Dijous Sant: Jesús -instituint l’Eucaristia i netejant els peus dels apòstols- ens dóna exemple de servei incondicional a la humanitat...Revisa la teva actitud de servei i ajuda vers les persones amb les que vius o et trobes cada dia.
 Divendres Sant: Jesús culmina la seva vida morint a la Creu com a gest suprem d’amor gratuït i incondicional per a tots nosaltres...Fins on arriba el meu amor?
 Dissabte Sant: Jesús, mort en el sepulcre, ens diu que el gra de blat ha de morir per donar fruit, per compartir definitivament la Vida de Déu Pare. És el dia de la paciència i la confiança en Déu, malgrat el seu silenci...Com ressonen aquestes paraules a la teva vida?
 Vigília Pasqual: Déu Pare, ressuscitant Jesús, crida tota la humanitat que el seu camí, malgrat que acabi en la Creu, és el camí que ens dóna la vida veritable. Ho creus de veritat?
​Per pregar…
Senyor, avui ens invites al silenci. A fer callar les nostres pretensions més o menys interessades...Massa vegades t’aclamem i al cap d’uns minuts et girem l’esquena i ens oblidem de seguir-te amb totes les conseqüències
Persones vénen amb freqüència demanant-me explicació de la meva manera de pensar i de viure com a cristià, i m'adverteixen de la inútil desraó d’estimar-te i de seguir-te; i pocs s'arrisquen a fer amb mi un nou camí de vida.
Senyor, el relat de la teva passió ens obliga a prendre partit, a definir-nos, a superar el què diran o el ridícul...
Però val la pena reprendre cada matí el camí de la fe, amb l'alegria i confiança que ens arriben de la teva Pasqua, de la teva Vida, plena d'Amor sense mida, lliurada a la mort i ressuscitada. Amén
5è diumenge
La vida val la pena quan la donem
La Quaresma és un temps preciós de renovació espiritual, perquè aprenguem a descobrir Déu en les nostres vides, escoltar-lo i ser fidels al camí de Vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
La Paraula d’aquest diumenge ens diu que Déu és dins nostre. Ha posat la seva Llei, el seu desig de Vida Nova, en el nostre cor; per això per descobrir Déu hem d’escoltar amb sinceritat el nostre cor. Així ho va fer Jesús.
I dintre del nostre cor, escoltarem la veu de Déu que ens diu que val la pena morir a nosaltres mateixos, als nostres egoismes, per pensar en els altres, per estimar, per consolar i portar pau. Com el gra de blat que solament dóna fruit quan cau a terra i mor.
Jesús enlairat a la creu ens diu que la manera de salvar els altres és lliurar la nostra vida per amor, sense prejudicis. Que l’amor es més fort que la mort. Per això, el gran repte que tenim com a cristians és estimar com va estimar Jesús. Aquesta és la victòria que venç la mort.
​
Per pensar…
· Dedica un temps durant la setmana a escoltar el teu cor...I veuràs com Déu et parla...Què creus que vol de tu?
· Posa’t davant la creu de Jesús i deixa’t penetrar pel seu amor incondicional...I pensa en alguna persona a la que hauries d’estimar més i amb signes concrets.
​Per pregar…
Et busquem, Déu Pare nostre...
Mereix la pena la recerca de la teva veritat i del teu amor.
Tu ets força en moments de dolor, consol en la confusió, port segur en la tempesta de la vida.
Mereix la pena deixar coses o abandonar projectes per poder créixer en el teu amor.
Ens busques, creus en nosaltres, ens estimes sense mida. Ens esperes i ens dónes la benvinguda quan hem estat lluny.
Déu de tots els que et busquen, beneeix els nostres desitjos més profunds. Mantén-nos en el camí que condueix a Tu.
Et donem gràcies per les vegades que ens has buscat, i vols que et trobem en el nostre propi jo i en la gran casa del món. Amén
4t diumenge
Sempre pot nèixer quelcom de NOU
a la nostra Vida
La Quaresma és un temps propici per renovar la nostra fe, Com diu Jesús a Nicodem, un temps per “néixer de nou”; per experimentar Jesucrist com a Vida i Llum en el camí de la vida.. Malgrat la nostra edat. Malgrat els intents fallits de viure més autènticament como a seguidors de Jesús.
I “Néixer de nou”, segons Jesús, comença per canviar el “chip”, renovar la nostra mirada i relació amb Déu i amb els altres.
¬
Un Déu que no és quelcom exterior a nosaltres, sinó la Veritat més profunda de nosaltres mateixos. Un Déu present en la nostra vida, en les persones i en el nostre mon, i no fora
Un Déu que rebutja tots els ídols amb els qui envoltem la nostra vida.
¬
Un Déu l'única exigència del qual és l'Amor i el Perdó a tothom. ¬Un Déu que vol que el seguim lliurement i no per obligació.
​
Reflexiona
• La invitació a “néixer de nou”, que Jesús fa al vell Nicodem, et diu alguna cosa en aquet moment de la teva vida?... La veus amb esperança o potser ja no creus que això sigui possible?
• Revisa la teva relació amb Déu a la llum de les característiques indicades anteriorment. ¿Quina mirada i relació amb Déu has de renovar per ser seguidor fidel de Jesús?
• La teva relació nova amb Déu està renovant també la teva mirada sobre les persones, i fa realitat l’amor i el perdó que ens diu Jesús a l’Evangeli?
​
Per pregar…
Distingeix-me, Senyor, amb el teu amor.
Posa la teva llum en el meu front perquè no sigui un número qualsevol, un tros d'identitat perduda enmig d'una massa anodina i sense rostre.
Marca'm bé els ulls, traça un signe de tendresa en el meu cor i a les meves mans, perquè estimi de debò als altres.
No permetis que l'ambient rutinari ofegui la meva llibertat per confessar-me cristià davant la gent.
Vull sentir-me lliure i responsable, lluny dels camins uniformes, per a construir el teu Regne. Perquè la Vida que Jesús ens mostra germini cada dia, sense caure en el pessimisme o la desconfiança. Amén
3r diumenge
Comunitat que beu
de la Font del Crist
La dona samaritana necessitava, com cada dia, anar per aigua al pou del poble, per saciar la seva set. Com n’és de necessària l’aigua a la nostra vida! Però encara ho és més per al nostre cor, per calmar tots els seus desitjos. La humanitat té set, molta set. Set d’amor, de companyia, de justícia, de pau, de felicitat… I busca camins per saciar aquesta set. De vegades en pous eixuts i en cisternes dessecades.
És per això que Jesús convida la samaritana a pouar en altres llocs, a descobrir en el do de Déu l’aigua que treu la set per sempre.
Fa segles que ho va expressar bellament l’autor del salm 62: “Tu est el meu Déu, Senyor, jo et cerco. Tot jo tinc set de Tu, per Tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua”.
També Sant Agustí, una persona que havia pouat en tants de llocs, ens confessarà: “Ens has fet per a Tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet mentre no descansi en Tu”.
​
Reflexiona
-
Pensa en els desitjos més profunds del teu cor… Quin lloc hi ocupa Déu i els altres?
-
El desig de Déu és ocasional o forma ja part de la teva vida cristiana? ¿Què t'ajuda o dificulta trobar-te amb Déu en la vida de cada dia?. ¿Aquest desig de Déu està present en la teva pregària?
​
Per pregar…
Et busquem, Senyor, com a persones assedegades en el profund del nostre ésser; on la veritat i la pau desitgen regnar sobre el caos i la confusió.
Et busquem, Senyor, quan ens sentim trencats, frustrats i perduts; quan ens preguntem per la direcció on cal anar....
Et busquem, Senyor, enmig de les nostres activitats diàries i de les moltes coses que omplen el nostre calendari...
Et busquem, Senyor, entre la gent que arriba a les nostres vides: persones estimades, amics, col·legues i companys, fins i tot els nostres enemics.
I et busquem, mentre caminem i escoltem la crida a una més gran unió amb Tu..
Déu de tots els qui et busquen, beneeix els nostres desitjos honestos. Sacia la nostra set. Amén.
2n diumenge
Amb un rostre esperançat...
Ens costa dir “sí” a Déu...És un sí que no s’acaba mai, i no sabem on ens pot conduir.
Ens cal admetre que la fe d’Abraham ens descol·loca, perquè ens posa davant d’una alternativa molt agosarada: seguir Déu com el sentit definitiu de la meva vida o absolutitzar altres realitats o persones, àdhuc un de la pròpia família.
També els tres deixebles (Pere, Jaume i Joan) estan tan bé a dalt de la muntanya contemplant la persona transfigurada de Jesús (figura del Ressuscitat), que els costa admetre que la vida de Jesús acabi a la creu.
Tota una invitació perquè deixem la nostra muntanya de la tranquil·litat i la recerca obsessiva de seguretats i baixem al pla, a la realitat de cada dia, en la que ens trobem amb situacions socials o persones concretes que, pot ser, posen en crisi la nostra fe, i ens demanen un testimoniatge més visible de la vida que Jesús ens mostra a l’Evangeli.
​
Per pensar…
• Pensa en les situacions en que et costa més dir “sí” a Déu...
• La fe d’Abraham ens recorda que fàcilment “absolutitzem” persones i coses i les convertim en Déu...¿És aquesta la teva experiència? ¿Què o qui substitueix Déu en el moment actual de la teva vida?
• El més fàcil és quedar-se a la muntanya i gaudir dels moments bonics (com els tres deixebles). Però hem de baixar al pla de la vida, amb totes les dificultats: però amb el repte de viure-les amb la mateixa mentalitat i sentiments de Crist. La Quaresma ens convida a fer-ho
​
Per pregar…
Senyor no ens és fàcil resar avui amb la mateixa fe d'Abraham. Ens falten moments de silenci, i tot just trobem les paraules per parlar-te.
Sembla, Senyor, que estàs en un altra riba, i la meva veu no arriba a les teves oïdes. I no obstant això, vull remar contra corrent, resar-te a mitja veu; ho necessito.
Sense pregària em quedo buit, veient com la vida, sense aquest fonament que és el teu amor de Pare és com la pols i la cendra que es dilueix al primer buf.
Vagi a Tu la meva pregària, en contra d'aquest grapat de veus que, amb el seu soroll, ofeguen el meu silenci que t'enyora. Amén
El DESERT posa a prova la nostra FE i ESPERANÇA.
1r diumenge
Hem començat la Quaresma. Una nova oportunitat que Déu ens ofereix perquè visquem amb autenticitat la nostra fe, i ens preparem a celebrar adequadament la Pasqua 2024
Durant els quaranta dies del camí quaresmal Jesús ens invita a la CONVERSIÓ; perquè es faci realitat en la nostra vida i en la nostra Comunitat parroquial el SOMNI de Déu: experimentar l'Evangeli com a Bona Noticia de Vida i Esperança. “Convertir-se” per el cristià es re-orientar la nostra relació amb Déu i amb els altres, tenint sempre presents els criteris de Jesús. Quelcom que ens dura tota la vida..
Per fer visible i creïble aquesta conversió, durant el temps de Quaresma ressonen de manera especial tres paraules: el dejuni como a "desig de Déu"; la pregària, posant la vida de cada dia davant Déu que ens estima; i l'almoina com a invitació a donar-nos als altres.
L’Evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma ens presenta Jesús, un cop ha vençut les temptacions del Maligne al desert, invitant tothom a la CONVERSIÓ, a creure en la Bona Noticia del Regne de Déu.
Per pensar…
• Quines temptacions posen a prova la teva fe?
• Com afrontes les dificultats?: amb pessimisme?... amb evasions? ...amb un realisme esperançat?
• Quin lloc ocupa Déu i els altres en aquests moments de dificultat i de prova?
Per pregar…
Déu, Pare nostre, tinc set de Tu. Però les meves preocupacions m'impedeixen veure i experimentar els teus signes d'afecte sense mida.
Durant aquesta Quaresma, vull escoltar, Senyor, la teva Paraula d’una manera especial; convençut de que m'ajudarà a "re-orientar" la relació amb Tu i amb els altres.
En aquests dies de Quaresma, Senyor,
Volem dejunar d’egoismes i desqualificacions de la gent , i fer de la nostra vida un espai on es respiri respecte i amabilitat.
Volem també, Senyor, pregar, no per "utilitzar-te" com a remei de tots els nostres mals, sinó per posar la meva vida davant el teu amor de Pare, gratuït i incondicional.
Finalment, Pare, ajuda’ns, a que l'almoina no es quedi en donar coses, sinó en "donar-nos" a tothom amb la mateixa actitud de Jesús, sense mida. Amén.